Records del dimoni

 

Post Indigetes asperi se proferunt, gens ista dura, gens ferox venatibus, lustrisque inhaerens Aviè, Ora maritima

No me'n recordava de la gana que tenia...
Rascant a terra amb els dits o amb una pedra
estava triant pedretes sense saber per què ho feia.
Arrupit gratant la terra amb els dits
i ni me'n recordava de la gana que tenia.
Devia haver sentit sense fixar-m'hi aleshores
crits i corredisses d'animals perquè després
me ne'n recordo bé de crits i corredisses
de devien ser senglars però per què corrien
tan esverats si tot era calma lluminosa
i tres pedretes i un trosset de terra
més significatius fins que la gana?
Els crits no estemordiren el silenci
i àngels ens baixen menges als dimonis.

Aus:: vier nach. Katalanische Lyrik nach der Avantgarde. Hrsg. u. ins Deutsche
übertragen von Àxel Sanjosé. München: Lyrik Kabinett 2007

Enric Casasses    29.01.2009